Aquest dijous l'escola ens ha convidat a un esmorzar de pa amb tomàquet i botifarra d'ou per celebrar aquesta tradició catalana.
A continuació us fem una breu explicació d'aquesta tradició:
Carnestoltes és, sobretot, una festa guiada per la transgressió: durant una setmana els papers es capgiren, les normes es tornen més laxes i regna la disbauxa. Per Carnaval es poden transgredir les normes de moltes maneres - amagar el rostre rere una màscara, publicar bans satírics, jugar a ser un altre a través d'una disfressa -, però també per mitjà de la gastronomia.
Per això el menjar és el protagonista en tants moments de la festa: comença amb un gran berenar, el dijous Gras, i acaba amb l'enterrament de la sardina i els darrers banquets.
D'ací ve que el receptari tradicional sigui ben farcit de menges relacionades amb aquesta festa: botifarra d'ou, truita, coca de llardons, ranxo, greixoneres dolces, sardines... Però d'on prové tot aquest desfici per menjar? Doncs del fet que antigament el Carnaval era un moment de laxitud i disbauxa abans de l'austeritat de la Quaresma, que, per contra, era un període de purificació i abstinència marcat per la religió catòlica que dura set setmanes. Antigament, entre Carnaval i Pasqua, els creients feien "magre" i seguien una estricta dieta en què la carn i els ous eren prohibits. Per això aquests dos productes són els reis de la dieta carnavalesca.
Us adjuntem algunes fotografies de les dues classes de 6è. enllaç
